domingo, 29 de noviembre de 2015

EL MISTERI D'ELX

El Misteri d'Elx és una representació teatral que recrea la MortAssumpció i Coronació de la Mare de Déu que se celebra a Elx des de l'edat mitjana. S'ha representat sense interrupció des de mitjans del segle XV en la Basílica de Santa Maria i en els carrers de la vella ciutat d'Elx, en la regió de València.
 Constituïx un testimoni viu del teatre religiós europeu medieval i de la devoció a la Mare de Déu. Esta representació teatral, completament cantada, consta de dos actes que s'interpreten el 14 i el 15 d'agost. Descriu la mort i la coronació de la Mare de Déu a través d'una sèrie d'escenes i de quadros: la mort de María, la processó nocturna que seguixen centenars de participants amb ciris, la processó del matí, la processó fúnebre de la vesprada pels carrers d'Elx, l'escenificació del funeral, l'assumpció i la coronació en la basílica. El text està en valencià, amb algunes parts en llatí. L'escena s'articula en dos plans: l'escena horitzontal, "terrestre"; i l'escena vertical, "celeste", característiques del teatre medieval.
 Una antiga maquinària aèria produïx els efectes especials. Més de 300 voluntaris participen cada any en la representació en tant que actors, cantants, directors d'escena, tramoistes, costureres i intendents. Però els preparatius duren tot l'any. Esta tradició, que atrau a tota la població de la ciutat, està íntimament associada a la identitat cultural i lingüística dels habitants de la regió. El Misteri d'Elx, proclamat "Monumento nacional" en 1931, està protegit per diverses lleis de salvaguarda del patrimoni cultural.

PRIMERA JORNADA

ACTE PRIMER
També anomenada "La Vespra", té lloc el 14 d'agost. Comença amb Maria, Maria SaloméMaria Jacobé i sis àngels presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'orgue de l'església. L'Arxipreste i els Cavallers Electes recorren l'andador cap a l'escenari cadafal i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu Fill. Després puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una mena de Viacrucis, la Passió de Crist.
Una volta al cadafal, s'enfila dalt del llit i s'hi agenolla mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen drets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar la voluntat de reunir-se amb el seu Fill, i tot d'una, s'obren les portes del cel per on davalla el núvol o "magrana", aparell esfèric que s'obre en vuit gallons en el seu descens, a l'interior del qual un àngel entona un cant de salutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria lliurant-la una palma. Ella la pren i fa saber la seua voluntat que els apòstols l'acompanyen en el moment de la mort. L'àngel torna a pujar al cel garantint l'anhel de la Mare.
Sant Joan, vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'Evangeli. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan la palma que li va portar l'àngel. Joan l'agafa i entona un cant de tristesa.
Pujant cap al cadafal, l'apòstol Sant Pere, portant les claus del cel, es mostra sorprés pels esdeveniments. Arribat al llit de Maria, la saluda entonant un cant mentre sis apòstols més pugen per la rampa. En aqueix moment, tres apòstols (que entren a l'església per tres portes diferents) se saluden a l'andador i canten sorpresos per aquesta coincidència el cèlebre Ternari. Més tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apòstols (llevat de Sant Tomàs) entonaran una Salve a la Mare de Déu.
Finalitzat el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri d'aquesta congregació. El seguici de la Mare es reuneix entorn de Maria i, aquesta demana als seus fills que l'enterren a la Vall de Josafat. Amb les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, amb espelmes enceses, entonen un cant funeral.
Les portes del cel s'obren i cinc àngels (araceli) davallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, alhora que tornen a pujar entonant els mateixos càntics del començament. L'arxipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de la imatge que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els segueixen les dues Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, col·loca sobre Maria el ram daurat. D'aquesta manera es clou la primera jornada.

SEGONA JORNADA

ACTE SEGON
També anomenada Festa, té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença amb l'Arxipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els segueixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.
Sant Pere recull la palma que descansa sobre el cos de la Mare de Déu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, tot seguit, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant així el seu soterrament.
Finalitzat, tornen a alçar-se entonant aquesta vegada el salm In exitu Israel d'Egipto, propi de la litúrgia d'exèquies. De cop i volta, intrigats pels cants, un grup de jueus apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap al cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als altres el motiu de la intriga. Aquests, alterats, decideixen atacar el grup de deixebles amb la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tard.
El Gran Rabí, que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i comencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Però aquests, més nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralitzen, com per miracle. Els altres, testimonis d'aquest miracle, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda.
Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la virginitat de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser batejats, cantant i reconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant gràcies a la Mare de Déu. Un d'ells, amb una creu alçada, inicia la processó que culminarà amb el soterrament de Maria.
L'orgue de l'església sona en aqueix moment i les portes del cel s'obren. L'araceli torna a baixar, portant l'ànima de la Mare de Déu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers electes surten fins a la porta de l'església per recollir l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'Índia, on havia estat enviat a predicar). Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comença a entonar un cant implorant perdó a l'Assumpta.
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la Santíssima Trinitat, comença a baixar. Porta a les mans una corona daurada, la deixa caure amb una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobreix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una traca de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació cridant "Visca la Mare de Déu!".
La Santíssima Trinitat i l'araceli han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el Gloria Patri.

ALTRES FESTES D'ELX

EN LES FESTES D'ELX, A MES DEL MISTERI N'HI HAN ALTRES ACTES:

La Nit de la Rodada (col·loquialment, nit de la roà)
 a Elx es refereix a la nit i la matinada del 14 al 15 d'agost, quan té lloc la processó en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció com a patrona de la ciutat. En aquesta cerimònia, els il·licitans recorren els carrers del nucli antic de la ciutat, duent un ciri encés a la mà fins a hores ben entrades de la matinada. Per altra banda, "la Rodada" són les celebracions festives que tenen lloc, també a Elx, a barraques i espectacles musicals.

La Nit de l'Albada (col·loquialment nit de l'albà) és un esdeveniment pirotècnic festiu que té lloc a la ciutat d'Elx(País Valencià) cada 13 d'agost amb motiu de les festes patronals en honor a l'Assumpció de la Mare de Déu. El tret d'eixida és a les 23 hores, quan des dels carrers d'Elx es disparen contínuament castells de foc, llençant-los especialment des de les teulades dels edificis. D'aquesta manera es visualitza enlaire un espectacle pirotècnic que és tradicional des de l'Edat Mitjana, quan les famílies llençaven un coet per cada fill que hagueren tingut, com una manera de donar les gràcies a la Mare de Déu per haver-los tingut. Cinc minuts abans de la mitjanit, l'Ajuntament talla el subministrament elèctric de l'enllumenat públic del centre, per a enfosquir la ciutat totalment. Uns quants minuts després, comença a escoltar-se l'Himne de la Coronació, del Misteri d'Elx, i ja a mitjanit i des de la Basílica de Santa Maria, es llança un castell de foc de milers de coets. Aquest castell de foc pren una forma de palmerar, s'alça a 300 metres i es desplega en un radi de 600 metres, il·luminant gran part de la ciutat, com si fos de dia, motiu del qual se'n diu "nit d'albà". Per acabar, des de la torre de la basílica, es mostra una imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció amb bengales mentre s'interpreta l'havanera "Aromes il·licitans".

REPRESENTACIÓ COMPLETA DEL MISTERI


UBICACIÓ



Ací teniu on es fa l'obra del misteri d'elx